Clínica en les fronteres

Aquest és un espai d’intervenció terapèutica en el qual participen psicòlegs, psiquiatres, psicoanalistes, psicopedagogs i terapeutes en acompanyament, preparats per treballar en equip i formant equips en el tractament dels trastorns psíquics, preferentment a nivell ambulatori.

Les respostes subjectives a les condicions de vida actuals posen damunt de l’escenari clínic noves formacions simptomàtiques, exacerben les formacions conegudes i conformen territoris habitats per les anorèxies, las bulímies, las addiccions, la violència en totes les formes, les crisis d’angoixa per indefensió, el desassossec i la desesperança fins al caire del suïcidi… Tot això obliga a investigar i replantejar els dispositius de la cura.

Les noves formacions es troben en les fronteres del saber; abordar-les representa un repte. Els seus territoris s’han d’explorar des d’una òptica que, partint del saber ja assolit, formuli nous interrogants i obri noves perspectives en la cura.

La proposta de Clínica en les fronteres la guien dues nocions fonamentals: 1) Sostenir el dispositiu de la cura dintre del marc de l’inconscient, la transferència i l’escolta; 2) Convertir el conjunt multidisciplinari en un funcionament d’equip. A Clínica en les fronteres un cas no és un mer diagnòstic, una patologia que s’il·lustra. El dolor té nom propi; el pacient és quelcom que pateix, que desitja, que de vegades es veu impulsat cap a la mort, o que potser, simplement, es troba impedit de viure i gaudir. És quelcom que habita més enllà, que arrossega el pes del símptoma, amb el qual no l’hem d’identificar. El símptoma és una producció que parla tant de la dificultat com de la capacitat de creació del subjecte. Atendre’l, és a dir, escoltar-lo, és obligatori.

Els equips de Clínica en les fronteres es construeixen, s’organitzen i es consoliden treballant sobre el camp específic de la clínica; van elaborant les idees i la praxis tot establint els fonaments sobre els quals s’edifica cada cas particular. Cada equip, en la mesura en què treballa sobre el cas, ho fa també sobre ell mateix.

Els professionals i col·laboradors de Clínica en les fronteres tenen en comú: 1) L’amor pel treball clínic en totes les seves manifestacions i el corresponent respecte pels seus principis ètics; 2) El reconeixement i el respecte vers la feina i els coneixements que els pioners ens han llegat.

Tot i que sabem que és molt més allò que ignorem i que les formacions simptomàtiques i la clínica en general continuen anant al davant dels nostres coneixements, si ens allunyem dels nostres clàssics i de l’esperit humanista correm el risc de perdre’ns i cometre latrogènia; 3) La voluntat d’aprendre i participar en els diferents registres que conformen el caràcter i la identitat del professional que vol treballar en una clínica de frontera i en les fronteres: la formació teòrica, l’aprenentatge continu, el treball clínic, l’anàlisi personal, la supervisió, l’exposició clínica, la transmissió, l’estudi i la publicació. I a més, la implicació i la participació activa en els fòrums orientats a l’obertura en la investigació, la formació i les bones pràctiques.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s